Des del curs 2007-2008, l’AMPA i l’Escola organitzen el Premi Patxín amb el qual es vol agrair i premiar el suport dels “padrins” al projecte de música de l’Escola. La Locomotora Negra va ser la primera formació premiada, seguits de La Vella Dixieland, la Sant Andreu Jazz Band, l’Aldo Caviglia, l’Ignasi Terraza, la Carme Canela, el Sergi Vergés, la Laura Simó, Francesc Burrull, Rafalito Salazar, Mohamed Soulimane i Horacio Fumero.
La programació de l’acte consisteix en l’actuació de les quatre big bands de l’Escola acompanyades dels padrins d’aquell curs, seguida del lliurament del premi a les formacions musicals, i com a cloenda de la festa un aperitiu de “postres de músic” pels assistents.
La idea és donar continuïtat i difusió a aquest Premi com a mostra d’agraïment al grup de músics professionals que col·laboren cada any amb l’Escola, i que l’acte esdevingui una festa per al barri.
2021. XIII Premi Patxín – Pep Pascual “Pepino”
El padrí del Premi Patxín 2021, en Pepino Pascual, és un músic especial. Quin és el seu instrument principal? Entre el clarinet, el saxo, la tenora, quin és el més musical? Cal… explicar-ho?
Doncs tots, i cap, perquè ell també fa música amb cargols de mar, paelles, matrioixques, carabasses, souvenirs insospitats, trompetes de plàstic, una bombona de butà, una cafetera… Quasi qualsevol objecte pot ser un instruments per fer música.
Als conservatoris de Barcelona i Madrid, a l’Aula de Música Moderna i Jazz i al Taller de Músics va estudiar solfeig, harmonia, contrapunt, clarinet, saxo, tenora i flabiol, uns coneixements amplis que li han servit per tocar molts pals de tots els estils, i en formacions molt diverses, ja siguin orquestres simfòniques com grups de rock, cobles de sardanes, cançó o jazz, de vegades música amb etiquetes o d’altres, simplement no catalogable, que s’adapta per fer la banda sonora d’espectacles d’allò més divers. Teatre, ja sigui més clàssic o experimental, dansa, televisió, titelles, i fins i tot ha fet de clown en alguns espectacles, com els de la companyia Rhum&Cia. La Vella Dixieland, Pascal Comelade, María Rodés, La fura dels Baus, Dusminguet, La Troba Kun-fú, Tandoori le Noir, Les Tres Bessones o Albert Pla… Doncs sí, amb tots ells ha col·laborat en un moment o un altre.
Però també ha tingut temps per fer espectacles en solitari, com Souvenir Orquestra o Essències, en què comparteix molts dels seus coneixements i sorpreses, sovint en audicions didàctiques per la mainada.
Aquest any de la covid, durant el confinament en Pepino no va parar de treballar pels altres: va fer una sèrie de fins a 60 vídeos confitats, que en diu, en què van sortir a lluir-se uns quants d’aquests instruments inventats o adaptats. Però el coronavirus també el va atrapar fort, i amb els pulmons molt tocats, va estar setmanes ingressat a Sant Pau. Però s’ha recuperat i ja ha tingut temps de fer concerts, i teatre i de tot. I sempre, això sí, amb molt bon humor.
Músics de primer nivell han apadrinat les nostres big bands
Des del primer Premi Patxín fins ara, els nostres padrins han estat:
2019 – HORACIO FUMERO Horacio Fumero
2018 – MOHAMED SOULIMANE Mohamed Soulimane
2017 – RAFALITO SALAZAR Rafalito Salazar
2016 – FRANCESC BURRULL Francesc Burrull
2015 – LAURA SIMÓ Laura Simó
2014 – SERGI VERGÉS www.jazzterrassa.org/ca/node/5562
2013 – CARME CANELA www.carmecanela.com
2012 – IGNASI TERRAZA www.ignasiterraza.com
2011 – ALDO CAVIGLIA www.jazzterrassa.org/ca/fitxes/artista.cfm?artista=788
2010 – LA SANT ANDREU JAZZ BAND santandreujazzband.blogspot.com/
2009 – LA VELLA DIXIELAND www.lavelladixieland.com
2008 – LA LOCOMOTORA NEGRA www.lalocomotoranegra.com
El Premi Patxín, una mica d’història
Hem intentat recopilar tot allò que forma part de la història recent però intensa del que ha representat el Premi Patxín des de la seva primera edició el 2008 fins avui. Hi trobareu cartells, retalls de premsa, algunes fotos…
[bc_group][bc_collapse title=”2008 – I Premi Patxín – La Locomotora Negra” open=”n”]
Aquesta primera edició és, de ben segur, la que va costar més de totes. Us deixem només un fragment de la carta que es va enviar a tots els pares i mares per convidar-los a l’esdeveniment.
El Premi Patxín és una bona mostra de com aquests petits músics ens transmeten aquest gust per la música. I amb això volem rendir un modest, però entusiasta, homenatge als músics que acompanyen els nostres fills i filles i que en són referents.
Aquí us deixem fotos del lliurament del premi a La Locomotora Negra i, més avall, documents de descàrrega amb més informació sobre aquell dia.
- Recull de premsa sobre el projecte de música i el que va representar el I Premi Patxín
- Carta enviada als pares i mares
- Model d’invitació a l’esdeveniment
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2009 – II Premi Patxín – La Vella Dixieland” open=”n”]
Pendent d’afegir documentació relacionada. En breu disposareu d’aquesta informació.
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2010 – III Premi Patxín – Sant Andreu Jazz Band” open=”n”]
Pendent d’afegir documentació relacionada. En breu disposareu d’aquesta informació.
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2011 – IV Premi Patxín – Aldo Caviglia” open=”n”]
Pendent d’afegir documentació relacionada. En breu disposareu d’aquesta informació.
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2012 – V Premi Patxín – Ignasi terraza” open=”n”]
Pendent d’afegir documentació relacionada. En breu disposareu d’aquesta informació.
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2013 – VI Premi Patxín – Carme Canela” open=”n”]
Trajectòria artística
Carme Canela estudia amb Dee Kohanna a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics de Barcelona, estudia tècnica vocal amb Joaquim Proubasta i Maya Mayska i participa en diferents seminaris internacionals amb professors com Sheila Jordan, entre d’altres. Als 16 anys inicia la seva carrera musical com a vocalista de l’Orquestra Encantada, amb la que enregistra 4 Lps,[2] posteriorment passa de cantant d’orquestra de ball al món del jazz, interpretant en anglès i en català principalment.[3]
Ha col·laborat amb músics de l’àmbit jazzístic internacional[4] com David Xirgu, Joan Monné, Bruce Barth, Kurt Rosenwinkel, Mike Mossman, Lluís Vidal, Joan Albert Amargós, Perico Sambeat, David Mengual, Dani Pérez, Gorka Benítez, Laura Simó,[5] Zé Eduardo, Iñaki Salvador, Jordi Bonell, Carles Benavent, Bernardo Sassetti, Robert Ashley, Agustí Fernández.[6] També col·labora en diferents formacions com l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, l’Albert Guinovart Ensemble, la Big Band Jazz de Terrassa i la Big Band del Taller de Músics.[7]
Podeu consultar en aquest mateix web totes les entrades sobre la Carme Canela, padrina de les big bands de l’any 2013 i VI Premi Patxín.
Llistat històric d’entrades en aquesta web sobre Carme Canela
Més informació aquí (pàgina web oficial de Carme Canela):
www.carmecanela.com
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2014 – VII Premi Patxín – Sergi Vergès” open=”n”]
Pendent d’afegir documentació relacionada. En breu disposareu d’aquesta informació.
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2015 – VIII Premi Patxín – Laura Simó” open=”n”]
Biografia
Intèrpret de llarguíssim recorregut, des de primer disc d’estàndards clàssics, Bliss, fins als darrers projectes, com l’enregistrament de Temps de pluja, amb el pianista Francesc Burrull, la padrina de les Big Bands d’aquest any ha construit una carrera musical plena de grans moments i col.laboracions estelars.
Laura Simó ha cantat en diverses Big Bands (Big Band de Barcelona, Big Band de John Dubuclet, Weimar Big Band, Gran Canaria Big Band), ha format part d’esplèndids Duets (Luki Guri), Trios (Tete montoliu o Carme Canela) i ha estat acompanyada d’Orquestres Simfòniques (OBC, Orquestra Simfònica del Vallès).
Ha compartit escenari amb Ray Charles, Toni Scott i ha actuat en els més destacats festivals de jazz i en els auditoris més emblemàtics: des de la Cova del Drac al Carnegie Hall.
Amb un amplíssim repertori, les seves interpretacions han abordat des de clàssics del cinema a Joan Manuel Serrat.
A PalatchiSimo, la seva darrera col·laboració en directe amb el baix barceloní Stefano Palatchi, ha interpretat clàssics de Gershwin, Porter i Ellington entre d’altres.
Discografia
BLISS 1987
JAZZ AL DRAC, VOL 1 1988
LAURA SIMÓ SEXTET – THE BEST IS YET TO COME 1996 (Actual Records)
LAURA SIMÓ: DE CINE – MY FAVOURITE THINGS 1999 (Actual Records)
LAURA SIMÓ: SENZA FINE 2002 (Satchmo Records)
L.SIMÓ & F.BURRULL INTERPRETEN SERRAT 2007 (Stress Music)
GRAN CANARIA BIG BAND 2008 (Gofio Records)
LAURA SIMÓ & FRANCESC BURRULL – Temps de pluja 2010 (Vesc)
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2016 – IX Premi Patxín – Francesc Burrull” open=”n”]
Biografia
Pianista, arranjador i compositor, la trajectòria de Francesc Burrull ha traçat un arc entre el jazz i la cançó d’autor al llarg de 65 anys de carrera. En la seva vessant jazzística,ha acompanyat a primeres figures històriques com Chet Baker, Tete Montoliu -acompanyant-lo al vibràfon-, Sidney Bechet o Paquito D’Rivera. En la trajectòria dins la cançó, ha acompanyat prop de 14 anys a en Joan Manel Serrat -a qui va dirigir musicalment en el seu disc homenatge Miguel Hernández-, LLuís LLach, Núria Feliu i, sobretot, a Laura Simó, de qui ha estat mentor musical i que va ser la darrera padrina del Premi Patxín.
Burrull ha creat els conjunts Latin Combo i Latin Quartet i ha format part d’altres formacions com Catalonia Concerts Jazz, l’Orquestra Montoliu o Swing X5.
Va estar molt vinculat al món de la Nova Cançó des dels seus inicis i fins i tot va dirigir la discogràfica Concèntric, on hi varen publicar artistes com els Setze Jutges, Joan Isaac o Pau Riba.
L’any 1992 obtingué el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
Ha editat diversos homenatges a Joan Manel Serrat, en col.laboració amb la cantant Laura Simó i el 2010 va publicar 26 cançons infantils (Edicions La Campana), un llibre de partitures i textos escrits juntament amb Josep Maria Espinàs.
Selecció discogràfica
TEMPS DE PLUJA, amb Laura Simó (2010)
LAURA SIMÓ & FRANCESC BURRULL INTERPRETEN A SERRAT (2007)
PASSEIG DE GRÀCIA, amb el seu trio (Llorenç Ametller, baix, Quim Soler, bateria i Burrull al piano)
MANUEL FALLA AVUI, amb Catalònia Concerts Jazz (1976)
RECORDANDO A DUKE ELLINGTON (1974)
MIGUEL HERNÁNDEZ, amb Joan Manuel Serrat (1972)
FANTASIA MUSICAL THAILANDESA, amb l’Orquestra Montoliu (1962)
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2017 – X Premi Patxín – Rafalito Salazar” open=”n”]
Biografia
Nascut a Mataró, en Rafael Salazar tan sols tenia set anys quan va començar a tocar la guitarra i ja amb vuit anys actuava a celebracions i festes familiars, envoltat de l’ambient musical del poble gitano català. Va ser en una d’aquestes trobades que va conèixer la persona que li obriria les portes del món professional: Javier Patricio Pérez, més conegut com a Gato Pérez, un dels mestres indiscutibles de la rumba catalana. Durant els següents quatre anys i mig, Salazar va formar part de la banda de Gato Pérez fins que aquesta es dissolgué arran de la mort del líder rumbero.
Al llarg de la seva àmplia trajectòria ha treballat amb figures com Peret i amb grups com Lax’n’Busto o Sau però, sens dubte, una de les seves fites musicals va ser la formació del grup Ai Ai Ai l’any 1991, juntament amb Pep Lladó, també de la banda del Gato, amb qui va gravar cinc discos. Grup essencial i referent per a bandes actuals com a Txarango –amb qui ha col.laborat- o La pegatina, recentment els Ai, Ai, Ai han tornat als escenaris, ara incorporant en David Torras i en Jordi Gas.
En Rafalito Salazar també ha format part dels grups Gitanitos y Morenos, Sabor de Gràcia i Patriarcas de la Rumba.
El seu ampli coneixement del món de la rumba i el seu interés per altres gèneres com la salsa l’ha portat a renovar el gènere i lluitar per aconseguir integrar-lo al festival Tradicionàrius des de la plataforma Forcat (Foment de la rumba catalana).
És sens dubte una de les llegendes vives de la rumba catalana i un dels grans músics de casa nostra encara en actiu. Va ser padrí del Premi Patxín l’any 2017.
El X Premi Patxín va ser una gran festa que es va celebrar al carrer Girona. Van passar les Big Bands de la Concepció i altres convidats per commemorar el desè aniversari del Premi i els vint-i-cinc anys del projecte de música.
Aquí podeu veure un recull d’imatges.
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2018 – XI Premi Patxín – Mohamed Soulimane” open=”n”]
Biografia
Mohamed Soulimane, padrí del Premi Patxín 2018, músic lligat professionalment amb l’Orquestra Àrab de Barcelona (OAB) ja que en va ser cofundador, any 2005, i n’és el director musical. Toca el violí i percussió, i també fa els cors.
En Soulimane va néixer a Xauen (Marroc), on va estudiar el violí clàssic i l’oriental. Però van ser els estudis d’enginyeria que el van portar a Barcelona i el 1995 hi va fixar la seva residència. Anys més tard s’embranca en el projecte de l’Orquestra Àrab de Barcelona.
D’una banda, la formació, integrada en el seu començament per set músics d’origen mediterrani, quatre marroquins, dos catalans i un grec, vol difondre un missatge de pau i tolerància. De l’altra, tracten d’aprofundir i actualitzar la música tradicional del Magrib afegint elements de cada integrant del grup. La fusió de ritmes àrabs amb altres estils de música com el jazz i el flamenc, entre d’altres, els ha portat a fer gires arreu del món i de moment acumulen uns quaranta-dos països.
Soulimane ha tocat amb el grup 08001, Shirai i Rosa Zaragoza. El 2006, l’OAB crea el seu primer disc Baraka (Temps Record), presentat a l’Auditori de Barcelona. Un any més tard l’orquestra aconsegueix la residència a l’Auditori, fet que permet a la formació fer les presentacions de cada disc nou i fer les produccions amb convidats especials, que d’altra manera no podrien fer. En les actuacions a l’Auditori gaudeixen d’uns convidats amb registres musicals ben diferents com Lucrecia, Miquel Gil, Omar Sosa i Omar Faruk.
El 2008 en Soulimane amb l’OAB participa juntament amb l’animador infantil, Lluís Pinyot, en la producció d’Un te a la menta; un espectacle familiar de música del Magrib, encàrrec de l’Obra Social «la Caixa», i que encara es representa avui dia per diferents auditoris. Maktub (Harmonia Mundi), 2008, és el segon treball de l’OAB. L’orquestra a part de la gira d’aquest segon disc, també surt en els cartells de festivals com el de la Mercè o el Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.
Soulimane amb l’OAB participa aquest mateix any a Les mil i una nits de la mà de Paco Ibáñez, Rosa Zaragoza, Eduard Iniesta i Gani Mirzoi; espectacle representat a l’Auditori en què van musicar les il·lustracions de Frederic Amat. El 2010 l’OAB renova la residència a l’Auditori de Barcelona. El tercer disc de l’OAB és del 2011, Libertad, Hurría (Harmonia Mundi).
Actualment Mohamed Soulimane també desenvolupa i ofereix estratègies de gestió musical a Naghmart; empresa que també presenta la informació, els concerts i les activitats de l’OAB.
[/bc_collapse][/bc_group]
[bc_group][bc_collapse title=”2019 – XII Premi Patxín – Horacio Fumero” open=”n”]
Biografia
El contrabaixista Horacio Fumero, un gran referent del jazz, padrí del Premi Patxín 2019. Nascut a Cañada Rosquín, a l’Argentina, va estudiar al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires i al Conservatoire Superieur de Musique de Ginebra, a Suïssa. Actualment combina la seva activitat artística amb la docència a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i al Conservatori Superior del Liceu.
Als anys setanta Fumero va col·laborar amb el saxofonista Gato Barbieri, amb qui va actuar als principals festivals de jazz europeus. Als anys vuitanta es va instal·lar a Barcelona i va començar la fidel col·laboració amb Tete Montoliu formant el trio estable fins a la mort del pianista. Des del 1999 actua en les edicions del Concert Homenatge a Tete Montoliu organitzat per la SGAE.
També ha col·laborat amb músics de gran nivell com Freddie Hubbard, Cedar Walton, George Cables, Bobby Hutcherson, Danilo Pérez, Johnny Griffin; en l’àmbit del flamenc amb Chicuelo, Martirio, Mayte Martín, Ginesa Ortega, Miguel Poveda amb qui va gravar Coplas del querer, guardonat amb el Premi de la Música al millor àlbum de l’any en la XIV edició dels premis de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música (2010). I col·labora habitualment amb altres solistes com Lluís Vidal, Albert Bover, David Xirgu, Gorka Benítez, Jorge Pardo, José Reinoso, Jordi Bonell, Raynald Colom, Rodolfo Mederos, Pablo Mainetti, Adrián Iaies, Susana Rinaldi, etc. Ha participat amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona i ha impulsat desenes de projectes.
Horario Fumero té un grapat de reconeixements i premis com el Premi a la trajectòria de l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya (2017); el Jazzterrasman del Festival de Jazz de Terrassa (2013); millor artista de jazz de la revista Enderrock (2006); l’atorgat per TVE, Jazz entre amigos (1989) i ha estat nominat tres vegades als premis Grammy Latinos, amb el pianista Adrián Iaies, per Las tardecitas de Minton’s (2000), Tango reflections (2002) i Las cosas tienen movimiento (2003).
Discografia
Des de Barcelona (2005), Isoca (2005), Contrabajeando (2007), Vols (2013). Més de cent enregistraments acompanyant diversos solistes, com Tete Montoliu, Charlie Mariano, Frank Strazzeri, Orquestra del Teatre Lliure i un llarg etcètera.
Per gaudir de la música d’Horacio Fumero, clica aquí.
[/bc_collapse][/bc_group]